L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de tenir una conducta vital adequada. És causada, probablement, per un defecte bioquímic que encara no està aclarit del tot.
Els efectes de l'esquizofrènia poden ser molt variats encara que els més freqüents són:
-alteracions del pensament
-al·lucinacions
-moviments anormals
-alteracions de la motivació
Pel·lícula en la que es veuen els efectes de l'esquizofrènia.
A part de tenir els seus efectes, al esquizofrènia també pot ser causada per una sèrie de motius:
-Alteracions prematures del desenvolupament del cervell.
-L'herència genètica (n'augmenta les possibilitats)
-Infeccions de l'embaràs i complicacions del part (poden afectar al nadó)
L'ansietat és el conjunt de respostes de l'organisme davant amenaces al ésser humà; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir.
Els símptomes de l’ansietat es divideixen en 5 grups:
Símptomes psicològics
Inquietut, sensació d'amenaça o perill, ganes de fugir, por a perdre el control, sospites, incertesa, etc.
Símptomes de conducta
Hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, dificultat per estar quiet i en repòs.
Símptomes intel·lectuals
Els símptomes intel·lectuals que poden aparèixer simultàniament amb l'ansietat són: dificultats d'atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, etc.
Símptomes socials
Utilització excessiva de paraules al parlar, bloquejar-se o quedar-se en blanc, temor excessiu a possibles conflictes, etc.
La tricotilomanía és una enfermetat que només pateix un 1% de la població en la qual l'afectat té un hàbit irresistible d'arrancar-se el cabell de vàries zones del cos com poden ser les celles, el cap, els braços...
El síndrome de Cotard, també anomenada deliri de negació o deliri nihilista és conegut perquè el malalt creu haver mort, sofrir putrefacció dels òrgans o simplement no existir. En alguns casos el pacient es creu incapaç de morir.
Els pacients arriben a creure que els seus òrgans interns han paralitzat tota funció, que els seus intestins no funcionen, que el seu cor no batega i fins i tot que s'estan podrint, arribant a presentar algunes al·lucinacions olfactives com olors desagradables a carn en putrefacció. En els estats més greus, el pacient arriba a defensar la idea que en realitat ell mateix està mort i fins i tot que han mort persones pròximes a ell. Junt amb aquesta creença de mort, el pacient creu en la immortalitat, com si s'hagués convertit en una "ànima en pena".
La síndrome pot aparèixer en el context d'una malaltia neurològica o mental i s'associa particularment amb la depressió.