El dofí ratllat
El dolfí ratllat és un cetaci de la família Delphinidae. Aquest dofí és una de les espècies més comunes, concretament un 60% del total de dofins, especialment en la Meditarrània oriental ja que es troba en les zones temperades i tropicals del món.
Comparació de grandària entre un dofí ratllat i un ésser humà.
El dofí ratllat té una grandària i forma similar a altres dofins que habiten en aquestes aigües, però, la seva coloració els fa fàcils de distingir en el mar. La part inferior és de color blanc o rosa. Hi ha una o dues bandes de color blau fosc que parteixen de l'ull a fins l'aleta. Existeixen altres dues franges blaves que van des de darrere de les orelles fins a les aletes pectorals.
La dieta d'aquest tipus de dofí és bastant desconeguda encara que es creu que es basa en peixos com el lluç, anxoves i gambes. Aquest tipus d'animal no sol entrar en gaires conflictes amb la pesca humana ja que sempre sol allunyar-se per anar a alimentar-se.
El dofí ratllat és una de les espècies que més s'han vist perjudicades per la contaminació a causa del deteriorat estat del fons marí.
L'ós polar
L'Ós polar, també conegut com a Ós blanc, és un mamífer de la família dels úrsids que habita les regions àrtiques del món. És el carnívor terrestre viu més gros ja que els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg. L'any 1980 un ós polar va arribar a pesar 800kg.
L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció ja que només en queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del canvi climàtic afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de l'àrtic es podrà haver fos permanentment i l'ós polar pot extingir-se.
Aquest animal s'alimenta de totes les espècies àrtiques menys la guineu i el llop. A l'estiu, quan es fonen els gels costaners, la seva dieta es torna vegetariana .S'ha descobert recentment que poden arribar a ser caníbals, en especial els mascles, ja que si tenen massa gana, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts. També s'ha vist que els óssos polars poden detectar la presa a una distància de fins a 800 metres.
L'axolote mexicà
